lunes, 14 de noviembre de 2011

Una experiència d'exili per alumnes

Havíem anat fins la platja d'Argelers amb uns alumnes de 4º d'ESO. Plovia, o més ben dit, queia una cortina d'aigua quan arribàrem arran de platja amb el bus.
Tots els alumnes pensaven que acabaríem fent la xerrada-col.loqui dins el bus, mentre miraven pels vidres aquell temporal amb el mar brau, intens, increïblement majestuós.
El que no sabien era que jo estava decidida que coneixessin el que era Argelers amb vent, fred i pluja. Com els exiliats republicans que van quedar reclosos en aquella platja l'any 1939.
Aquell mes de febrer també plovia com aquell dia. Molts testimonis ho expliquen...queia tanta aigua que no veiem més enllà de la nostra ma quan esteníem el braç. I la roba, xopa, se'ns enganxava al cos, agafant encara més fred...
Ho tenia clar, i vaig dir: tots a baix, poseu-vos la caputxa, i no cal que agafeu els paraigües, que amb el vent, segur que es trencaran...
Vaig escoltar un noi que deia: ...esta tia està loca...
Un cop a baix, semblava que no volien marxar més que unes passes de la porta del bus, però els vaig esperonar en que havíem d'arribar fins a veure les onades.
Tots van començar a córrer envers el mar sense avançar quasi per l'empenta del vent i la pluja, que venia per totes bandes. Alguns alumnes reien i exclamaven crits en comprovar la força de la tempesta damunt nostre.

Quan vam arribar a prop de les ones, vaig demanar que comptessin fins a 60. Seixanta? van preguntar-me.
Si...només us demano 1 minut de les vostres vides per a comprendre com era la vida dels exiliats republicans a Argelers l'any 1939.
Tots vam comptar mentalment fins a 60, i després a córrer fins l'autocar!

Aquest grup de 4º d'ESO havien de llegir La Maternitat d'Elna pel tercer trimestre, que per temari, toca la Guerra Civil. Però el sorprenent va ser començar a rebre correus d'alumnes que aquest cap de setmana ja s'han llegit el llibre...per buscar el capítol que parla d'Argelers...deien.

Suposo que més d'un, haurà enganxat un refredat, com jo, però la satisfacció en veure com reaccionen els joves quan els sacseges una mica, és reconfortant.

No hay comentarios:

Publicar un comentario